Qui hagués pogut imaginar-se que fa quasi mes i mig que va començar aquest malson anomenat Covid-19. En aquest temps ens hem hagut d’adaptar a una situació que francament ningú estava preparat. Tot un país aturat, tothom a casa, sense sortir al carrer excepte per les coses més bàsiques. Fa uns dies, quan parlava amb ma mare (per telèfon, òbviament), em digué que la seva mare, o sigui, la meva padrina va néixer al 1918, el famós any de la “grip espanyola” i que sempre ho comentava. En 20 o 30 anys la nostra generació, i la dels nostres fills, ens recordarem d’aquests mesos (esperem que no siguin molts) que varen ser quasi un parèntesi a la vida normal que feiem: despertar-nos cada matí per anar a la feina o dur els nins a l’escola, anar als entrenaments de futbol o bàsquet, gaudir del cinema o simplement passejar pel bosc.

Precisament tenim una bona oportunitat per aprofitar aquests mesos per fer coses que per manca de temps, de mandra o senzillament que mai se’ns hi havia ocorregut per fer-ho. Aprofitem per aprendre. El que sigui o el que ens vengui de gust: a editar imatges, a cuinar, llegir aquell llibre de 1000 pàgines, a escriure un diari, a fer manualitats, a provar un nou joc de taula…Hi ha tantes coses per fer que fins ara quedaven en l’excusa de “no tenc temps”.

 

Els companys de Robotix a Barcelona han penjat al seu blog una bona reflexió sobre què hem après en aquest confinament. Vos convidem a llegir-ho.

 

Cuidau-vos!

 

Jaume Català
Director de Robotix